Història de Ca n'Oriac

Al segle XVI, el primer dels Oriac va adquirir les terres on avui es troba el barri que porta el seu nom.

A la nostra terra sovint s'ha donat el cas que , en urbanitzar alguns terrenys de conreu, les barriades que d'ells naixien adquirien el nom del mas o masia que les havia cultivat. Aquest és el cas de Ca n'Oriac.

Les terres que anys enllà havien estat el Mas Boadella, l'any 1578, les adquiria el primer dels Oriac. En el decurs dels anys, tots els hereus Oriac s'esmerçaven a millorar-les. Després de gairebé 300 anys de prosperitat , l'any 1832 el nom d'Oriac es podia haver perdut en contraure matrimoni l'hereva Antònia Oriac amb en Pere Barata. No fou així, ja que el candidat a marit acceptà el pacte de postergar el seu cognom a segon terme i deixar el d'Oriac en el primer lloc. El primer fill d'aquest matrimoni s'anomenà Joan Oriac Barata.

L'any 1890 aquest Oriac Barata va vendre tota la propietat a Joan Saus, el qual, amb la millor de les intencions, va endegar el projecte d'instal·lar-hi unes caves xampanyeres. Sembla que en el negoci no fou gaire afortunat i finalment va vendre la propietat i els terrenys a un promotor immobiliari.

En acabar-se la guerra Civil, una bona part de les parcel·les es va edificar de forma bastant anàrquica motivat per la forta immigració. Molts dels habitatges eren de planta baixa i autoconstruïts en hores de lleure. Va ser bastant normal veure al bell mig de carrers, com el conegut avui com la Llanera, un galliner o un improvisat safareig casolà sense més cobertura que una placa d'uralita i quatre pals com a pilars. Malgrat aquesta precarietat, el barri seguia creixent. Incontroladament, però creixia. A la dècada dels 40 i 50 el creixement ja va ser imparable, coincidint amb l'enderroc del nucli antic de Sabadell. Amb força freqüència, en pocs temps i amb un repàs previ per part de Derribos Serra, portes i finestres del vell Pedregar es podien veure ja col·locades a Ca n'Oriac o en altres barris que anaven naixent. La dècada dels 50 i 60 el creixement va ser lleugerament inferior en quantitat però va millorar força la qualitat.

Avui, l'avinguda de Matadepera, l'entorn dels seus carrers, places i edificis, amb importants centres comercials, en res ens poden recordar el que havia estat el Mas Boadella.

Sr. Antoni Grau

Fotografía actual de s. pàez