Al Parlament espanyol, aquest dies s'està debatent la llei de la memòria històrica (presentada pel PSOE), si no canvien el text serà el punt i final sobre el cop d'estat franquista i els 50 anys de regim totalitari; menyspreant la lluita i la resistència, els milers de morts i empresonats republicans, etc. Aquest debat està portant a la desesperació a moltes persones que amb molt sacrifici van aconseguir sobreviure, que han lluitat al costat d'organitzacions d'esquerres que demanaven recuperar la dignitat robada a aquestes persones pels franquistes

Fent memòria, a la dècada dels 70, i bans de la mort del dictador, totes les organitzacions polítiques sense excepció proposaven una democràcia participativa, davant una democràcia representativa. També en aquells moments el PSC estava per l'autodeterminació dels pobles; el PSUC defensava que els mitjans de producció fossin gestionats per la classe obrera. Pel que podem veure avui, sembla que el canvi climàtic està assecant les idees. A les classes populars ens digueren que amb la democràcia tindríem una societat més igualitària, ja que la Constitució diu que l'habitatge i la feina són un dret. Com tots sabem, avui els joves s'han de hipotecar per tota la seva vida, o són del moviment OKUPA, si es que volen un habitatge. Per aconseguir feina, moltes vegades són a precari. Si es mobilitzen o protesten, i reclamen una societat més justa i solidaria els partits polítics i sindicats no volen ser molestats, es posen en contra. Tot i estar avui al govern partits anomenats d'esquerra, no volen ser empipats

Com volen que els ciutadans confiïn amb els partits polítics. Tenim un exemple clar amb la discussió del nou Estatut; vàrem presenciar dos moments claus, primer la fotografia al Parlament de Catalunya el dia 30 de setembre, tots units; el segon moment, a Madrid, la Sra. Manuela de Madre, el Sr. Mas i el Sr. Carod, recordo com si fos avui que deien: hem donat una lliçó d'unitat. Als pocs dies tots corrien a la Moncloa, de nit, per veure qui arribava abans per sortir a la foto amb el Sr. Zapatero. Com sempre la foto trucada, al darrera estaven com sempre els grans de l'economia catalana, que no estan disposats a perdre més diners, volen vendre fora de Catalunya també; a ells els importa poc els 40 mil pobres que segons Càritas mal viuen al nostre país, o que la sanitat pública no tingui més recursos econòmics, ja que ells no l'utilitzen.

Com volen que confiem, quan veiem que els grans poders econòmics a la presentació dels balanços de finals d'any repeteixen els beneficis respecte l'any anterior amb un 30% més, i en canvi els salaris i les pensions augmentes només l'IPC (aquest any diuen que augmenta el 2,6%).

Com volen que confiem, si l'especulació del sòl, arriba a quotes tan escandaloses. A un recent estudi de la CONFAVC, elaborat amb les dades facilitades pels ajuntaments, els serveis bàsics (aigua, llum, transport i gas) des de l'any 1992 fins al 2004, han augmentat en la majoria de municipis el 147%, tan sols a Catalunya, amb el diferencial de l'IPC de l'estat espanyol, portem 7 punts negatius de diferencia.

Com volen que confiem, quan cada dia que passa, surten a la llum nous casos de corrupció urbanística, que alguns s'embutxaquen milions i milions, que després més tard faran servir per pagar les fiances per sortir de la presó.

Les prioritats d'aquest NOU Pla de Xoc serien:

Pel que fa a la nostra ciutat, durant aquests últims anys, estem vivint per part del nostre Ajuntament una política d'aparador, amb una sèrie de projectes que sobrepassen la realitat, provocant sorpresa i tirant per terra l'humiliat que ha caracteritzat a la nostra ciutat. Vull recordar el famós projecte del Zoo, quan algú aixecava la seva veu en contra era mirat com a sospitós de treballar amagadament per algun altre Ajuntament, també interessat en el projecte. O el gran projecte del Coliseu, davant el Corte Inglés; encara recordo a una reunió del Consell de Districte que els responsables del projecte ens deien que els que hi estàvem en contra, anàvem en contra del progrés i que volíem una ciutat estancada al passat.

Com malbaraten els diners amb festes, recepcions per la Festa Major, dinars que s'anomenen informatius o de treball. Com fomenten el clientelisme, només cal fer una ullada als últims convenis que s'han firmat amb algunes entitats que sempre han tingut problemes econòmics, però ara, a cinc mesos de les eleccions municipals els han doblat l'aportació. Greuges comparatius amb els veïns dels barris i del centre; només hi ha visites guiades al Principal pels veïns del centre.

Com podem confiar en les organitzacions polítiques de la nostra ciutat, si durant els moments més crítics, tots els partits (tret de dos) estaven assentadets al costat de l'alcalde, per tal de que no els fes fora del cortijo .

Ernest Espinós

Sabadell, 03 Gener de 2007