Tal i com pregunta el Sr. Saumoy, al seu article setmanal del dia 01/12/06, i com que veig que està molt interessat en aprendre i en informar-se, es per això que li dedico aquestes ratlles amb la informació que li manca, per tal de que no continuï cometent errors amb la seva refinada ploma.
En primer lloc, li agraeixo que li sembli una bona idea que demanem als governs que compleixin amb les seves paraules, però tot seguit li sorprèn que alguns partits polítics donin suport al manifest "Per una sanitat pública i digna" , en canvi, no li sorprèn que altres partits polítics que diuen són d'esquerres no el subscriuen, tot i que a l'ultima reunió que vàrem mantenir amb tots ells, els d'esquerra van sotmetre a un tercer grau al representant de CiU fins que va decidir firmar-lo.
Dos dies després d'aquesta reunió, el PSC, ERC i ICV, es despengen i no subscriuen el manifest.
Quan ens etiqueta d'extrema esquerra, hem de dir-li que nosaltres creiem amb una política d'esquerres que ajudi als més desprotegits. Curiosament vostè aplaudeix les polítiques populistes d'esquerres dels països llatinoamericans, però això no ho vol per a nosaltres, no fos que li expropiessin la seva bicicleta.
Que vostè pensi que tots els que ens movem des de fa anys al moviment veïnal perseguim un reconeixement polític, i instal·lar-nos amb un bon sou a l'Ajuntament, això no vol dir que sigui la meva pretensió. Segurament vostè coneix més d'un d'aquests.
S'equivoca quan diu que mai havíem sigut tan ben rebuts com ara amb el tripartit, miri l'atenció i l'educació no van lligades; per atenció i educació els consellers del govern del Sr. Jordi Pujol. El Sr. Rius i el Sr. Pomés, així que demanaven una reunió, no passaven més de 15 dies i ja teníem data, ara si, teníem moltes promeses però sense cap resultat.
En canvi, per ser rebuts per la Sra. Geli, havíem d'insistir molt, l'ultima vegada després d'amenaçar amb mobilitzacions, ens va rebre aprofitant una visita a l'antic hospital dels Eucaliptus, només teníem mitja hora, això ha passat dues vegades, com pot veure l'atenció no va lligada a l'eficàcia en cap cas.
Li he de donar la raó quan diu que la FAV a la dècada dels 90 reivindicava amb poca força més inversions al Taulí, crec que és cert.
A l'any 1997, quan els treballadors i treballadores de l'hospital l'Aliança estaven en vaga perquè la Generalitat va intervindre l'hospital per mala gestió, jo mateix vaig acompanyar-los al Ple de la FAV, per tal de que les entitats veïnals els escoltessin, i solament van rebre el silenci per resposta. Hem de recordar que en aquella època la FAV i el govern de l'Ajuntament els dirigia el mateix partit, del qual vostè mateix era un membre destacat, essent el responsable de comunicació fins que va ser cessat poc temps després (no entrarem amb els motius, que vostè sabrà molt bé, pot ser algun dia podria explicar-los als seus fidels lectors al seu article setmanal, d'aquesta manera tots els coneixeríem millor).
La Generalitat per la seva banda, s'estimava més potenciar l'Hospital General de Catalunya; i tancar l'Aliança amb el consentiment i/o el silenci de totes les organitzacions abans esmentades.
És a finals dels 90 i des de l'any 2000, que des de la FAV (encara governava el país CiU), comencem una campanya permanent per aconseguir uns objectius clars: la construcció urgent d'un hospital a la zona de Cerdanyola, Ripollet i Montcada i obrir l'Aliança (cosa la qual ja reclamaven les AV de la zona sud des de feia molt temps). Iniciem una recollida de signatures, amb el resultat de 18.000 firmes que les portem al Parlament de Catalunya.
A principis del 2003, el regidor de Salut del nostre Ajuntament, el Sr. Pere Obiols i la gerència del Taulí diuen públicament que el Taulí té prou recursos, menyspreant la petició de la FAV i de la COFAVVOC, diuen que no cal un nou hospital. En aquells moment el govern de la nostra ciutat estava format per el PSC, ERC, EUiA-ICV, CiU; i ningú va dir res en contra, tothom va callar, eren socis.
Després de diverses mobilitzacions i reunions del moviment veïnal, al mes de juliol de 2005, la Generalitat presenta el Mapa Sanitari 2005-2010 en el qual preveu aquest nou hospital, i es llavors quan tothom s'apunta (alcaldes, regidors, etc) a sortir a la foto, com si fos gràcies a ells.
Per acabar, soc fill d'una família treballadora, i no he pogut anar a escoles elitistes com vostè, però si alguna cosa tinc mol clara i l'he après de gent molt humil, és la educació i el respecte amb tothom, almenys, escolto, tot i que pot ser no sigui del meu interès. El passat dia 29 de novembre, quan l'alcalde en acabar el Ple Municipal, va donar la paraula a un membre de la FAV per tal de llegir el manifest "Per una sanitat pública i digna", vostè va ser l'única persona que es va aixecar de la cadira i va marxar abans de començar la lectura. Vostè va demostrar una vegada més la seva falta de educació, cosa que no podem dir d'altres persones que tot i que la lectura no era del seu grat, van demostrar respecte i educació davant una entitat prou representativa de la nostra ciutat, com és la FAV de Sabadell.
Aprengui una mica dels demés senyor Saumoy, no som tan dolents com vostè ens pinta, tots tenim un passat, vostè també.
Ernest Espinós
Sabadell, 11 de Desembre de 2006
Des de fa unes setmanes, a la premsa de la nostra ciutat ha aparegut un nou personatge: El Llanero Solitario, personatge popular del cinema de l'oest dels anys 50, les seves aventures es podien veure al preu d'una pesseta al cinema Principal. Aquest individu era el defensor de la supremacia blanca contra els indis i negres, i tot alló que suposava una molèstia per l'ordre establert.
Tothom té el dret a donar a conèixer el seu pensament, sobre diferents temes i aixó és important i de molt valor. L'opinió d'aquest personatge, salvant les distancies històriques; malgrat que vol aparentar una visió progressista, no pot amagar que defensa constantment a qui li esta donant un plat de llenties.
També podríem pensar que com que estem en període electoral, esta buscant un lloc a les llistes municipals o un càrrec de confiança política més alt que el que té actualment, ja que es coneguda la seva actitud trepadora. Podria ser.
Sabem que avui no es fàcil subsistir (económicament parlant), i podréem entendre que ha d'estar a bones amb el poder, el que no podem entendre és que vomiti en alguns dels seus escrits contra tot el que suposa un perill per a la seva menjadora.
En un dels últims escrits, fa referència als okupes (D.S 09/12/05). Diu que la solidaritat amb un okupa amaga un interés. Amb aquesta informació demostra la seva ignorància; li recomanem que demani informació als seus superiors (a qui el paga cada més). Gràcies a la mediació d'alguns representants veïnals, el govern municipal es va treure de sobre un conflicte que va estar a punt d'esclatar a la cara de més d'un polític, la crispació ciutadana estava a un nivell mai vist a Sabadell. Aixó demostra que mentre uns triem la via del diàleg en comptes de la via de la crispació, d'altres es col.loquen com a funcionaris sense ofici, només per la seva verborrea.
Jo em pregunto, a qué treu aquest odi cap els joves. Que es rebel.len contra les injustícies del sistema. Joves, que per defensar les seves idees utópiques, abandonen el benestar de la seva família per treballar i estudiar a locals bruts i freds, plens d'humitat que ells mateixos han condicionat una mica per fer-los habitables, sense la seguretat que aquesta feina perduri un temps, ja que estan exposats al desallotjament.
Aquest nois i noies són fills de la classe treballadora, es nota que el Sr. Saumoy no s'ha preocupat el més mínim de saber els seus orígens (primera premissa d'un informador, periodista o no: informar-se i contrastar les fonts). El que realment importa a aquest personatge, no Ús la veritat, sinó vomitar en contra del que considera perillós per al seu amo: el poder.
No Ús el meu estil, contestar a escrits publicats al diaris. Crec que la meva opinió no aixecarà passions ni tampoc a les masses, peró crec que aquesta vegada, he de fer una excepció, ja que aquest personatge ocupa un lloc a l'estructura de l'Ajuntament, fent de Secretari a la Comissió de la Convivència, (un simple apuntador del que es parla a les reunions), i no pot fer es de la informació allà exposada per anar en contra de ningú; més quan aquesta comissió es va crear per solucionar conflictes i no per crear-ne.
Torna a la caixa dels mals records, Llanero Solitario, i no tornis a sortir mai més.
Ernets Espinós
Sabadell, 12 de Desembre de 2005
Menú de navegación