Tal i com pregunta el Sr. Saumoy, al seu article setmanal del dia 01/12/06, i com que veig que està molt interessat en aprendre i en informar-se, es per això que li dedico aquestes ratlles amb la informació que li manca, per tal de que no continuï cometent errors amb la seva refinada ploma.

En primer lloc, li agraeixo que li sembli una bona idea que demanem als governs que compleixin amb les seves paraules, però tot seguit li sorprèn que alguns partits polítics donin suport al manifest "Per una sanitat pública i digna" , en canvi, no li sorprèn que altres partits polítics que diuen són d'esquerres no el subscriuen, tot i que a l'ultima reunió que vàrem mantenir amb tots ells, els d'esquerra van sotmetre a un tercer grau al representant de CiU fins que va decidir firmar-lo.

Dos dies després d'aquesta reunió, el PSC, ERC i ICV, es despengen i no subscriuen el manifest.

Quan ens etiqueta d'extrema esquerra, hem de dir-li que nosaltres creiem amb una política d'esquerres que ajudi als més desprotegits. Curiosament vostè aplaudeix les polítiques populistes d'esquerres dels països llatinoamericans, però això no ho vol per a nosaltres, no fos que li expropiessin la seva bicicleta.

Que vostè pensi que tots els que ens movem des de fa anys al moviment veïnal perseguim un reconeixement polític, i instal·lar-nos amb un bon sou a l'Ajuntament, això no vol dir que sigui la meva pretensió. Segurament vostè coneix més d'un d'aquests.

S'equivoca quan diu que mai havíem sigut tan ben rebuts com ara amb el tripartit, miri l'atenció i l'educació no van lligades; per atenció i educació els consellers del govern del Sr. Jordi Pujol. El Sr. Rius i el Sr. Pomés, així que demanaven una reunió, no passaven més de 15 dies i ja teníem data, ara si, teníem moltes promeses però sense cap resultat.

En canvi, per ser rebuts per la Sra. Geli, havíem d'insistir molt, l'ultima vegada després d'amenaçar amb mobilitzacions, ens va rebre aprofitant una visita a l'antic hospital dels Eucaliptus, només teníem mitja hora, això ha passat dues vegades, com pot veure l'atenció no va lligada a l'eficàcia en cap cas.

Li he de donar la raó quan diu que la FAV a la dècada dels 90 reivindicava amb poca força més inversions al Taulí, crec que és cert.

A l'any 1997, quan els treballadors i treballadores de l'hospital l'Aliança estaven en vaga perquè la Generalitat va intervindre l'hospital per mala gestió, jo mateix vaig acompanyar-los al Ple de la FAV, per tal de que les entitats veïnals els escoltessin, i solament van rebre el silenci per resposta. Hem de recordar que en aquella època la FAV i el govern de l'Ajuntament els dirigia el mateix partit, del qual vostè mateix era un membre destacat, essent el responsable de comunicació fins que va ser cessat poc temps després (no entrarem amb els motius, que vostè sabrà molt bé, pot ser algun dia podria explicar-los als seus fidels lectors al seu article setmanal, d'aquesta manera tots els coneixeríem millor).

La Generalitat per la seva banda, s'estimava més potenciar l'Hospital General de Catalunya; i tancar l'Aliança amb el consentiment i/o el silenci de totes les organitzacions abans esmentades.

És a finals dels 90 i des de l'any 2000, que des de la FAV (encara governava el país CiU), comencem una campanya permanent per aconseguir uns objectius clars: la construcció urgent d'un hospital a la zona de Cerdanyola, Ripollet i Montcada i obrir l'Aliança (cosa la qual ja reclamaven les AV de la zona sud des de feia molt temps). Iniciem una recollida de signatures, amb el resultat de 18.000 firmes que les portem al Parlament de Catalunya.

A principis del 2003, el regidor de Salut del nostre Ajuntament, el Sr. Pere Obiols i la gerència del Taulí diuen públicament que el Taulí té prou recursos, menyspreant la petició de la FAV i de la COFAVVOC, diuen que no cal un nou hospital. En aquells moment el govern de la nostra ciutat estava format per el PSC, ERC, EUiA-ICV, CiU; i ningú va dir res en contra, tothom va callar, eren socis.

Després de diverses mobilitzacions i reunions del moviment veïnal, al mes de juliol de 2005, la Generalitat presenta el Mapa Sanitari 2005-2010 en el qual preveu aquest nou hospital, i es llavors quan tothom s'apunta (alcaldes, regidors, etc) a sortir a la foto, com si fos gràcies a ells.

Per acabar, soc fill d'una família treballadora, i no he pogut anar a escoles elitistes com vostè, però si alguna cosa tinc mol clara i l'he après de gent molt humil, és la educació i el respecte amb tothom, almenys, escolto, tot i que pot ser no sigui del meu interès. El passat dia 29 de novembre, quan l'alcalde en acabar el Ple Municipal, va donar la paraula a un membre de la FAV per tal de llegir el manifest "Per una sanitat pública i digna", vostè va ser l'única persona que es va aixecar de la cadira i va marxar abans de començar la lectura. Vostè va demostrar una vegada més la seva falta de educació, cosa que no podem dir d'altres persones que tot i que la lectura no era del seu grat, van demostrar respecte i educació davant una entitat prou representativa de la nostra ciutat, com és la FAV de Sabadell.

Aprengui una mica dels demés senyor Saumoy, no som tan dolents com vostè ens pinta, tots tenim un passat, vostè també.

Ernest Espinós
Sabadell, 11 de Desembre de 2006

EI pasado 24 de septiembre del 2004 se celebró una asamblea organizada por las AAVV de la zona norte y por la propia FAV, para informar de la posición de la FAV y de las AAVV acerca de la tasa de residuos. Queda claro, pues, que la asamblea era de los vecinos y para los vecinos. A pesar de ello, se presentó el concejal Joan Carles Sánchez acompañado de siete concejales más, casualmente del mismo partido político, acompañados al mismo tiempo por algunos técnicos de confianza.

Desde la mesa se avisó a todos los asistentes que disponían de dos minutos para sus intervenciones. El grupo de personas que acompañaban al Sr. Sánchez gritaron a la primera persona cuando estaba interviniendo, alertando de esta manera de su presencia al resto de asistentes.

Después de otras intervenciones, el Sr. Sánchez pidió la palabra apelando a su condición de representante municipal, imponiendo su autoridad municipal y con su habitual actitud prepotente.

Fue entonces cuando desde la mesa se le dijo que no podía ser, que tenía que respetar las normas aceptadas por todos democráticamente. Desde este momento los hechos se sucedieron rápidamente, ya que los asistentes a la asamblea les pidieron que se marcharan, considerando que el Ayuntamiento ya tiene suficientes medios para explicar su postura. Últimamente han hecho uso y abuso de los medios de comunicación (Radio Sabadell, Canal 50, Diari de Sabadell) y también, hay que decirlo, de los Consejos de Distrito, donde han vuelto a explicar la tasa de residuos sin estar en el orden del día.

No es la primera vez que el concejal Joan Cales Sánchez quiere imponer su estatus de autoridad municipal en un acto organizado por la FAV y las AAVV. También lo hizo en el Casal Pere Quart en una charla informativa con otras federaciones de la comarca (24 de febrero del 2004).

Lamentamos estos hechos, pero no somos responsables de la actitud de unos concejales que actúan básicamente impulsados por su creencia de que tienen la verdad absoluta y se sirven de su condición de representantes municipales para imponer su criterio.

Lamentamos también la gran presencia de concejales en la asamblea, porque cuando una entidad les pide una reunión, sus agendas están llenas. Para hacer presión a los ciudadanos, las agendas sí están disponibles.

Pedimos por último, a los partidos políticos que comparten el gobierno municipal con el partido que tiene la mayoría, que no sean cómplices de esta manera de hacer política, los ciudadanos de Sabadell merecemos más respeto.

Ernest Espinós
FAVS