Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, del passat dia 1 de novembre, Esquerra Republicana va optar per formar un govern d'Entesa Nacional pel Progrés, amb les altres forces de l'esquerra catalana. Sembla que aquesta decisió va sobtar alguns votants d'Esquerra, però, pel que hem vist, a qui més va sobtar va ser als militants, simpatitzants i votants de Convergència i Unió, que, encara a hores d'ara, no han parat d'escriure cartes, d'enviar missatges i d'organitzar protestes en contra del govern de Catalunya recentment constituït.

Esquerra és un partit independentista, com sempre hem proclamat, però també és un partit d'esquerres i, abans de res, un partit democràtic i lliure per escollir socis per governar. Els altres socis amb els quals ha format govern no són independentistes, alguns ni tan sols són federalistes, però tampoc Convergència no és independentista i no pretén anar més enllà del desplegament de l'Estatut, amb la qual cosa coincideix amb els socialistes. Per tant, tant amb uns com amb els altres, els límits, pel que fa a l'horitzó nacional, són els mateixos.

El catalanisme d'Esquerra no és un catalanisme de sortida sinó d'arribada, els nostres militants, simpatitzants i votants tenen un origen molt divers, però compartim un horitzó i un futur que volem comú i que passa per la millora de vida dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. I aquest objectiu, compartit amb els partits d'esquerres, es pot dur a terme durant aquesta legislatura. Aquests propers quatre anys s'han de desenvolupar polítiques socials per cobrir les necessitats de la població. Calen canvis en profunditat i entendre les polítiques socials com un dret de tots els ciutadans i ciutadanes i no com un favor o com una beneficència.

Evidentment, aquests Govern constituït a Catalunya no és el govern que volia el president del Govern espanyol, Rodriguez Zapatero, ni tampoc el que volien a Madrid, s'estimaven més un govern de sociovergència , pactada ja o mig pactada amb Artur Mas, el dia que es va rebaixar l'Estatut. Un govern de socialistes i convergents a Catalunya hauria fet pujar punts a Zapatero a Espanya i un govern d'esquerres, com el que hi ha, n'hi farà perdre, tal i com s'ha vist en les darreres enquestes de l'Institut d'Estudis Sociològics on els socialistes han baixat punts i el Partit Popular n'ha pujat.

Esquerra ha fet una opció de govern d'esquerres que afavorirà les polítiques socials, perquè estem encara lluny de la mitjana europea en polítiques de benestar, sanitàries, educatives, d'ajuda a les famílies i a la gent gran, etc. Si paguem impostos europeus cal que tinguem serveis europeus. No pot ser que Catalunya sigui un del llocs de l'Estat on es produeix més i on es recapten més impostos i, en canvi, tinguem grans bosses de pobresa, cal que s'acabin les desigualtats i això és un dels objectius que hem d'assolir en aquests quatres anys.

En definitiva cal continuar l'obra de govern iniciada fa tres anys, amb l'anterior Govern d'esquerres, i que ha estat tapada per l'aprovació de l'Estatut. Aquest cop sense res que ens distregui aconseguirem l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a Catalunya.

Carme Forcadell Lluís

regidora d'Esquerra

Desembre de 2006