Una sanitat insana

El desmantellament de l'estat del benestar en forma de retallades socials i privatitzacions dels serveis públics és un dels problemes als que haurà de fer front, de forma imminent, la ciutadania sabadellenca i catalana. En la seva reflexió, Navas apunta quins són els interessos que s'amaguen rere aquesta política privatitzadora i amb quin escenari sanitari ens trobem a nivell local, comarcal i nacional.

'Que l'Estat de Benestar està en procés de desmantellament és evident. Que la causa de tal situació ha de buscar-se en l'interès del gran capital i entitats bancàries (el “mercat”) a privatitzar els serveis públics (sanitat, ensenyament, pensions, etc.), tan sols és discutit per els qui ho estan duent a terme sota la fal·làcia que ho fan per “fer-ho sostenible”.

I això és així, entre altres raons, perquè on 'els de baix' entenem que un dels objectius d'aquest model d'Estat, és cobrir les necessitats de la majoria de la població; ells, 'els de dalt' ho veuen com un problema que els impedeix fer negoci i guanyar diners amb la nostra salut, educació, pensions, etc.

Es tracta d'interessos enfrontats en una lluita desigual. Mentre ells, disposen de tots els mitjans per aconseguir els seus objectius: les institucions polítiques (partits, parlaments, UE, etc.) que elaboren lleis d'acord amb les seves pretensions; les institucions econòmiques (FMI, BM, etc.) i els poderosos estats imperialistes (Alemanya, EUA, Japó, etc.) que pressionen perquè s'implementin en els estats determinades mesures; els mitjans de comunicació-persuasió i intel•lectuals a sou que difonen les seves tesis neoliberals; l'altra part de la contesa ('els de baix') tenim mil impediments per prendre consciència de la nostra potencialitat com a subjecte col•lectiu amb possibilitats d'oposar-nos al pillatge al que ens estan sotmetent.

Un dels pilars de l'Estat de Benestar és el sistema sanitari públic (que no cal oblidar, paguem amb les nostres contribucions a la Seguretat Social i impostos indirectes). Es tracta d'un servei que mou milions d'euros i per tant, resulta una llaminadura per al sector privat que veu en el mateix una font d'obtenció de beneficis.

Per tal de consumar l'espoli utilitzen l'estratègia de convèncer als usuaris que la sanitat pública no funciona i per a això és clau minar-la, retallant-li recursos i paral•lelament 'vendre' que per a una sanitat eficient i eficaç és ineludible externalitzar, privatitzar, concertar amb empreses privades, etc. I és en definitiva el que vénen fent. A Catalunya, el procés de privatització iniciat en el seu moment per convergents, ho han mantingut, amb diferents ritmes i intensitats, tots els governs sense excepció (PSC i el tripartit PSC-ERC-ICV/EUiA).

Fruit d'aquesta voluntat política privatizadora és la falta de previsió que a Sabadell i l`area territorial que dóna servei ha tingut gravíssimes conseqüències com el fet que estiguem en el furgó de cua de Catalunya en temes de sanitat: en ràtios de llits de llarga durada, llistes d'espera i amb una dotació de diners per persona i any inferior a Terrassa per exemple, etc.

Es tracta d'una situació que ha estat contestada amb mobilitzacions ciutadanes i denúncies tant del moviment veïnal com dels partits integrats en les CAV, especialment Compromís per Ripollet, Entesa per Sabadell, Alternativa d’Esquerra per Badia i Compromís per Cerdanyola com a municipis mes afectats per la situació, (els partits institucionals, seguint fidelment la política marcada pel tripartit, han fet 'mutis por el foro' durant tot aquest temps)

Amb aquest escenari, la Generalitat, juntament amb els alcaldes de la zona, va presentar el Pla de Xoc 2005-2006. Un Pla que acceptant la deficient situació sanitària contemplava una sèrie d'actuacions en equipaments i infraestructures com la construcció de diversos CAP’s i un hospital a Ripollet-Montcada. En uns casos en la part que s'ha complert ha estat amb retard considerable, i en uns altres, com l'hospital, no hi ha data per al seu inici.

Però fins i tot, més enllà dels incompliments flagrants del Pla de Xoc, el problema és que el propi Pla no es va fer en clau de futur. Una planificació seriosa ha de tenir en compte les variables demogràfiques de mortalitat, fecunditat i emigració, l'augment de l'esperança de vida i del nivell de desenvolupament social i les conseqüències que això comporta en vista a les malalties i la necessitat de tractament sanitari adequat. I això, en absolut ho abordava el Pla de Xoc.

Caldrà seguir denunciant i mobilitzant-nos contra la política antisocial que ens ha deixat el tripartit i que sens dubte seguirà aprofundint el nou Conseller convergent Ruiz. Una política que soscava un sistema basat en la igualtat i equitat. Una política que incrementarà les desigualtats i diferències socials i afectarà als sectors socials amb menys recursos i encara mes amb la situació de crisis que patim i que servirà per incrementar els guanys del gran capital, empreses transnacionals i entitats financeres.

Manel Navas, Sociòleg
11.01.2011