REVISTA CAN ORIACH : 40 ANYS

Quan la Junta de l'Agrupació de Veïns de Ca n'Oriach, presidida per José Bravo Morante, en els primers mesos de 1966 va decidir crear una revista dedicada de forma exclusiva al barri, no tenia consciència de l'abast que aquell mitjà informatiu arribaria a tenir en els propers anys.

En aquells moments les Agrupacions de Veïns i algunes organitzacions lligades a l'Església com la JOC o la HOAC , eren els únics moviments associatius autoritzats per la legalitat vigent d'aleshores. És en aquest context, quan un grup de socis de l'Agrupació de Veïns de Can Oriach, una de les més nombroses de Sabadell, amb més de 500 socis en aquell any de 1966, decideix crear una revista que es dirà "Can Oriach", i que actuarà com a butlletí informatiu de l'Agrupació del barri.

És aquesta entitat, constituïda l'any 1964, qui elegirà, en data 16 de maig de 1966, a Carles Ortiz, el qual havia format part de la primera junta gestora de l'Agrupació, com a primer dels tres directors que tindrà la revista, i que, acollint-se, desprès, al Decret 744 de 1967, quedaran eximits els directors d' aquests tipus de publicacions, de tenir el títol de periodista.

S'han complert ara 40 anys de la sortida del primer número de la revista, durant el mes de juny de 1966 i que s'anirà publicant de forma més o menys periòdica fins el mes de gener de 1978 (núm. 103), en els inicis de l'etapa democràtica actual.

Si al principi tots els col·laboradors eren del barri, durant aquella primera etapa del director de Carles Ortiz, es van començar a incorporar col·laboradors d'altres parts de Sabadell. Va anar canviant el contingut de la publicació, dedicada ja a problemes més generals de l'actualitat i d'un àmbit més ampli. I es van iniciar, també, els problemes amb l'Administració de la Justícia , tenint en compte la manca de llibertats existent en aquells anys.

Així, quan l'any 1973 em toca coordinar la revista, ja sóc l'únic redactor que és soci de l'agrupació, i resident al barri de Ca N'Oriac. En aquella època ja s'havia començat a formar un grup de redactors amb diferents idearis polítics, encara no legals, però que uns anys desprès incidiran en diversos àmbits polítics, periodístics i socials.

El canvi de contingut fa que s'ampliï l'àmbit de tractament de temes i també els destinataris o subscriptors, que seran ja de tota la ciutat de Sabadell, i fins i tot arribant a l'estranger.

A part dels problemes judicials que es presenten de forma periòdica i que provenen no només de la pròpia Administració (Mº de Información y Turismo de Madrid), si no també de conflictes sorgits amb el Diari local de Sabadell, s'incrementen els problemes econòmics i aquests obliguen a fer canvis d'impremta amb certa periodicitat, tractant de contenir les despeses contínuament. En tot això hi té una participació molt destacada en Pere Ros, el qual en aquells anys és ja un avançat en els temes informàtics. Ell s'encarrega de fer un control exhaustiu de la part financera de la revista, decidint fins i tot, posar-la a la venda en tota la ciutat.

En la tercera i darrera etapa de la revista prendrà la direcció de la mateixa en Dionisio Giménez, ja dedicat aleshores de forma exclusiva al treball periodístic, i que continuarà desprès col·laborant en diferents mitjans de comunicació, com són la premsa i la ràdio.

En aquest darrer període, i amb la direcció d'en Giménez, que tampoc havia residit al barri, la revista ha traspassat de forma total els límits no només d'àmbit local (el barri de Can Oriach), si no també els continguts de la publicació, ara dedicada ja de forma determinant a l'activitat política de Sabadell.

S'ha modificat, per tant, la finalitat inicial amb que es va crear la revista i, per diferents consideracions, es dona per finalitzada la publicació l'any 1978. Uns anys desprès, i ja en una etapa de normalització democràtica, la ara denominada Associació de Veïns de Ca n'Oriac torna a recuperar la capçalera de la revista, (legalment encara consta inscrita la marca "Can Oriach" en el registre corresponent), però ara amb la nova denominació del barri, i es torna a editar per als socis i veïns del barri de Ca n'Oriac una nova publicació. Aquesta tindrà uns objectius i continguts, en part, similars als de les primeres edicions de 1966, però també es tornarà a deixar de publicar desprès de publicar una vintena de números.

De nou ara, els actuals responsables de l'Associació de Veïns han tornat a publicar, amb la nova capçalera, una altra publicació que serveix de butlletí informatiu per als socis de la pròpia associació.

Penso que és de justícia recordar les persones que ara fa 40 anys van fer possible, a més de crear una associació de veïns, el naixement, també, de la Revista "Can Oriach", i d'elles en vull destacar les següents: José Bravo, José Man. Guillén, Julio Regalado, Eduardo Salamanca, Luis Garcia, Claudio Bastida, Francisco J Jurado, Juan Ant López, Inocencio García y Galo Lozano, com a integrants de la primera Junta de l'Agrupació i Carles Ortiz, Manuel Sanchez, German Martí, Ramon Gurrera, Josep M Orriols i Aurora Sánchez, com a fundadors inicials de la Revista de Can Oriach.

Miquel Zambudio Díaz

2on. Director de la Revista Can Oriach